| EL
CASTELL DELS COMTES DEL PALLARS
La vila de Sort és esmentada el 1069 com a possessió
de l’església d’Urgell. Va tenir un paper molt
important durant les contínues revoltes durant l’Edat
Mitjana i en posteriors invasions estrangeres. Aviat esdevingué
la principal població i la capital del comtat de Pallars
Sobirà.
El perímetre que ocupava antigament era molt extens, ja
que formaven part d’ell tots els camps que hi ha en el pla
de la part de Pujalt fins a la terra anomenada del Castell ( d’on
s’abastí d’aigua la fortalesa), el Tarrobet
de Rateta i la terra del Pou
de Gel, arribant les muralles fins al portal de la
plaça
de Sant Eloi.
Sort estava envoltat de forta muralla, era plaça forta
i totes les cases de la vora o ribera del riu estan edificades
sobre la muralla. A la torre de l’Esperó es posaven
els edictes que donaven els senyors als seus vassalls.
El nucli antic de Sort està format per carrers estrets
i cases antigues, s’agrupa al peu de l’esperó
rocallós on hi ha les grans torres de planta circular,
la façana gòtica sXV i els murs, -transformats el
1842 en tanca del cementiri- del castell de Sort, antiga residència
dels comtes de Pallars i, des del 1491, dels governadors que administraven
el marquesat de Pallars en nom dels Cardona.
A les restes actuals de l’antic castell dels Comtes de Pallars,
s’hi poden observar dos panys de paret i tres torres de
planta circular. A la façana de llevant es veuen diferenciades
les dues èpoques que té: cap al sud, la part més
antiga (s.X), d’aspecte robust i al nord la més moderna
(s XVII), ornamentada amb dos finestrals gòtics i una obertura
en forma d’ull de bou o rosetó. També en aquesta
part hi ha una portalada amb arc de mig punt, situada a un nivell
superior al del carrer d’accés.
Des que la casa de Medinaceli va deixar de tenir cura de l’edifici,
poques actuacions hi han tingut lloc i només s’ha
aturat el procés de descomposició dels murs. Una
propera fase ha d’evidenciar l’estructura de la planta
i els fonaments, alhora que ha de revalorar el barri vell que
l’envolta, arruïnat per les bombes durant la guerra
civil, i avui quasi totalment abandonat.
Segons la tradició, en el seu recinte va néixer
el bisbe Sant Ot. Tancà el cicle històric d’aquest
castell de noble Hug Roger III i la seva esposa Caterina.
|