Els malnoms són qualificatius, generalment de caire despectiu o burlesc, amb què eren coneguts a la comarca, especialment pels pobles veïns, els habitants d’un lloc.
Els refranys enuncien, de forma més o menys satírica, el comportament o les peculiaritats dels habitants d’un poble.

La Bastida.....................................MATA-RUCS

“ Si vas a La Bastida,
segur que et penran la mida!”

“Lo qui entre a La Bastida,
llenya al coll ha de portar.
Mala entrada, mala eixida:
Mata-rucs de La Bastida”

Altron............................................CARALLOTS

« A les taulades d’Altron,
sempre compten quants hi són »

« Carallots d’Altron,
que els de Sorre ja no ho són ! »

Sorre..............................................BOUS

“Les bous de Sorre,
quan estan farts tremolen »

Bernui............................................POCS I MAL AVINGUTS

Seurí……………………………..GITANOS

Els habitants d’aquest poble van pintar un ruc vell amb pintura negra i, com que la bestiota era corpulenta, la van vendre als d’Altron com si es tractés d’una mula. Fins que l’animal es va destenyir un dia de pluja els d’Altron no es van adonar de l’ensarronada. Des d’aquella feta se’ls anomena carallots.

Llessui……………………………PANTECS, PANARRES
(Torre)............................................MATAPANS

Els habitants de Llessui es coneixen com a pantecs perquè segons diuen a la resta de la vall, sempre es queixen, si plou perquè plou i si no plou perquè no plou.
També se’ls hi diu panarres perquè, en comparació a Torre, era on hi havia les cases més fortes i la major part dels forns on la gent anava a coure, eren tan rics que s’afartaven amb l’olorós i boníssim pa recent cuit. Per això, els de Torre, amb un punt d’enveja els devien treure el mot de panarres.

“Llessui i Rubió,
l’orinal de Nostre Senyor!”

Olp................................................XIULETS, EL SENYORIU

« Les qui són fills d’Olp,
tota la vida han xiulat fort. »

“Qui ha passat pels carrers d’Olp i no ha estat burlat,
ha passat per l’infern i no s’ha cremat!”

Pujalt............................................VENTOSOS
Enviny..........................................LLADRES
Santa Creu ..........……………....SOLITARIS
Castellviny...................................ROQUERS
Bressui...........................................BRUIXOTS
Llarven..........................................ESPIABRENES
Montardit de Dalt.........................BARALLATS, POBRETALLA

« A Montardit,
ni de dia, ni de nit”

Sort………………………………NEROS

“Déu mos guarde de foc,
i de gent de Sort!”

Per més informació : COLL, P. (1991). El parlar del Pallars. Empúries: Barcelona.

LES COBLES DE PEIROT

Les cobles del Peirot les va escriure mossèn Anton Julià Gelabert Isern, nascut el 1732 a cal Vidal d’Arcavell. Se suposa que va escriure les cobles pels voltants de 1870.

És d’opinió generalitzada que el protagonista de les cobles, el Peirot, era una figura mítica que personalitzava un captaire imaginari que anava de poble en poble i de casa en casa amb un tarannà desimbolt i sovint descarat, imposant la seva voluntat i expressant-se amb una ironia que podia arribar al sarcasme. Però el contingut d’alguna estrofa fa desconfiar d’aquesta interpretació tan generalitzada i simplista del personatge.
Així, tenen el seu origen en la política centralista de Felip II iniciada el 1559 en detriment dels drets consuetudinaris de Catalunya.

Entre el grup de cobles que va compondre mossèn Anton Julià i les de composició més recent hi ha un salt en el temps de més de 200 anys. És molt possible que les primitives cobles es limitessin a l’Alt Urgell i Andorra, i haguessin estat divulgades pels capellans dels pobles i caserius d’aquestes demarcacions del Bisbat d’Urgell. Però aquestes primeres cobles no van trigar gaire a convertir-se en font d’inspiració d’altres moltes estrofes que es van començar a compondre al Pallars Sobirà, primer, i al Jussà i l’Alta Ribagorça més endavant. Les seves vies d’expansió s’han de buscar també en el constant anar i venir d’una gernació de gent d’oficis, captaires, arreuaires, comediants,...

Alguns pobles del municipi de Sort apareixen a les Cobles, són a les següents estrofes:

(...)“A l’Ajuntament de Sort,
lo Peirot les va enganyar.
Diu que els va fer una hissanya
Amb la canya de pescar.
Quan hi eren tots agafats,
La digo, digo, digo.
Quan hi eren tots agafats,
Les va fer el meulet dels gats.”

“Les de Sort estan contents,
perquè el tinen per company.
Peirot com que é tan cortés,
Les dissimule l’engany.
Ell sempre ha sigut molt fort,
La digo, digo, digo,
Ell sempre ha sigut molt fort,
i serà lo seu conhort.”

“A Rialp i a La Bastida,
a tots fa cumplir la llei,
les fa correr nit i dia,
para puguer omplenar el ventrell.
Surp, Rodés i Sant Romà,
La digo, digo, digo,
Surp, Rodés i Sant Romà:
Molts treballs pra menjar pa.”

(...)

“A Llessui no tinen llenya
i xeretes només fan.
Arropleguen molta brossa
Para l’hivern anar passant.
Lo ginebre han de buscar,
La digo, digo, digo.
Lo ginebre han de buscar,
Ni que punxe pra cremar.”