|
|
MALNOMS,
NOMARROTS O MOTARRADES I REFRANYS GEOGRÀFICS I CANÇONETES
Els malnoms són
qualificatius, generalment de caire despectiu o burlesc, amb què
eren coneguts a la comarca, especialment pels pobles veïns, els
habitants d’un lloc. La Bastida.....................................MATA-RUCS “ Si vas a La Bastida, “Lo qui entre a La
Bastida, Altron............................................CARALLOTS « A les taulades
d’Altron, « Carallots d’Altron, Sorre..............................................BOUS “Les bous de Sorre, Bernui............................................POCS I MAL AVINGUTS Seurí……………………………..GITANOS Els habitants d’aquest poble van pintar un ruc vell amb pintura negra i, com que la bestiota era corpulenta, la van vendre als d’Altron com si es tractés d’una mula. Fins que l’animal es va destenyir un dia de pluja els d’Altron no es van adonar de l’ensarronada. Des d’aquella feta se’ls anomena carallots. Llessui……………………………PANTECS,
PANARRES Els habitants de Llessui
es coneixen com a pantecs perquè segons diuen a la resta de
la vall, sempre es queixen, si plou perquè plou i si no plou
perquè no plou. “Llessui i Rubió, Olp................................................XIULETS, EL SENYORIU « Les qui són
fills d’Olp, “Qui ha passat pels
carrers d’Olp i no ha estat burlat, Pujalt............................................VENTOSOS « A Montardit, Sort………………………………NEROS “Déu mos guarde
de foc, Per més informació : COLL, P. (1991). El parlar del Pallars. Empúries: Barcelona.
Les cobles del Peirot les va escriure mossèn Anton Julià Gelabert Isern, nascut el 1732 a cal Vidal d’Arcavell. Se suposa que va escriure les cobles pels voltants de 1870. És d’opinió
generalitzada que el protagonista de les cobles, el Peirot, era una
figura mítica que personalitzava un captaire imaginari que
anava de poble en poble i de casa en casa amb un tarannà desimbolt
i sovint descarat, imposant la seva voluntat i expressant-se amb una
ironia que podia arribar al sarcasme. Però el contingut d’alguna
estrofa fa desconfiar d’aquesta interpretació tan generalitzada
i simplista del personatge. Entre el grup de cobles que va compondre mossèn Anton Julià i les de composició més recent hi ha un salt en el temps de més de 200 anys. És molt possible que les primitives cobles es limitessin a l’Alt Urgell i Andorra, i haguessin estat divulgades pels capellans dels pobles i caserius d’aquestes demarcacions del Bisbat d’Urgell. Però aquestes primeres cobles no van trigar gaire a convertir-se en font d’inspiració d’altres moltes estrofes que es van començar a compondre al Pallars Sobirà, primer, i al Jussà i l’Alta Ribagorça més endavant. Les seves vies d’expansió s’han de buscar també en el constant anar i venir d’una gernació de gent d’oficis, captaires, arreuaires, comediants,... Alguns pobles del municipi de Sort apareixen a les Cobles, són a les següents estrofes: (...)“A l’Ajuntament
de Sort, “Les de Sort estan
contents, (...) “A Llessui no tinen
llenya Per més informació: BLASCO, A. (2002). A peu pels camins del cançoner. Volum IV. Les Cobles del Peirot. Centre Artesà Tradicionarius: Barcelona. |