|
PERSONATGES IL·LUSTRES DE SORT
Va néixer a casa Cota de Sort i després de treballar un temps a Barcelona va arribar a Valparaíso cap al 1862. Va establir-se pel seu compte a Iquique el 1866. La prosperitat dels seus negocis propicià l’obertura de sucursals a Tacna, Arica i Oruruo i una oficina a Valparaíso. El 1870 va liquidar totes les cases comercials per concentrar-se en la nova indústria salnitrera. Fou un dels primers en arribar a la nova ciutat d’Antofagasta. Creà el port de la Caleta del Coloso i construí un ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas que permetia la comercialització del salnitre. Mentrestant anava adquirint terrenys i obrint explotacions i oficines. Disposava de 2.000 treballadors i va aconseguir una producció anual de nitrat de sis milions de quintars.
Cursà la
carrera de Dret a Barcelona i obtingué el grau de llicenciat
en dret administratiu. Col•laborà al diari de Barcelona
La Corona. El 1867 va fundar el diari El Siglo, de Lleida i més
tard fou col•laborador del Aquí Estoy, també de
Lleida. Va regentar el Jutjat de Primera Instància de Sort.
El 1872 fou elegit diputat a Corts pel districte Sort-Vielha. Un cop
dissoltes les corts va prendre possessió del registre de la
propietat de Ponferrada, després estigué als registres
de la propietat del Vendrell, Soria, Falset, Vic, Zamora,…
Als 11 anys ingressà
al Seminari de Solsona i després passà al de la Seu.
És ordenat sacerdot el 1885 als 26 anys. Ocupà alguns
càrrecs a la diòcesi fins que va sol•licitar el
seu ingrés al Vicariat Castrense, i el 1891 va ser destinat
com a capellà militar a un regiment de guarnició a Girona.
El 1900 fou primer tinent, el 1911 capellà primer i el 1918
capellà major. Després d’una llarga temporada
a Sevilla, estigué destinat a Cuba des de 1895 a 1898, i posteriorment,
a Àfrica. El 1914 sol•licità un lloc tranquil
i fou destinat a l’Hospital de Barcelona, on fixarà la
seva residència definitiva. Morí a Barcelona als 61
anys. Principals publicacions:
Va cursar vuit
anys d’estudis eclesiàstics al seminari de La Seu, per
marxar després a Barcelona on estudià la carrera de
pèrit mercantil. Fou redactor de El Diluvio i redactor en cap
del Diario Mercantil. El 1896 va marxar a Madrid on fou col•laborador
a El Heraldo i El Globo. El 1897 la Compañía Arrendataria
de Tabacos el va nomenar inspector de Timbre a Toledo. El 1898 anà
a Oviedo com a cap del Negociat d’Inspecció Arrendataria.
El 1899 comprà la Revista de Economia y Hacienda, de la qual
fou director i fundà la Revista Nacional d’Economia.
Fill d’una
família humil, va iniciar els estudis eclesiàstics.
Va contreure matrimoni als 19 anys amb la pubilla Agustina Agulló
i Pujol, de qui enviudà als pocs anys i que li llegà
un important patrimoni. El 1905 es casà amb Librada Aytés
i Mir. El 1925 el poble
de Sort el va nomenar fill predilecte de la vila en deixar-li al seu
testament els béns immobles que conformaven el seu patrimoni
amb la finalitat de constituir una fundació per tal de dotar
Sort d’un hospital o d’una escola.
Estudià
a Lleida i es llicencià en medicina a Barcelona, amb Premi
extraordinari de carrera el 1933. Fou assistent del Dr. Puigvert i
amplià estudis d’urologia a París a l’hospital
Necker. S’exilià a Colòmbia el 1938 i s’establí
a Bogotà. El 1940 col•laborà en la fundació
de l’Instituto Bioquímico, pioner dels Laboratorios Nacionales.
Més tard fundà la Industria Nacional de Ampolletas i
també va ser un dels fundadors de la Cambra de Comerç
de les Amèriques a Miami, de la Cambra de Comerç Hispano
Colombiana, de les quals va ser el primer president, i de l’Escola
de Visitadors Mèdics de Bogotà.
Dotat des de la
infància amb el que es coneix com percepció extrasensorial,
començà des de molt jove a investigar els fenòmens
parapsicològics, realitzant els seus primers estudis i experiències
en aquest camp a Perpinyà i París. El seu extraordinari
poder de suggestió li va permetre dominar molt aviat les tècniques
de la hipnosi, que va exhibir durant dues dècades en espectacles
que li donaren fama mundial amb el pseudònim de Fassman. Als
anys cinquanta aturà la seva carrera per estudiar psicologia
a la Universidad Latino Americana de La Habana, on rebé el
doctorat el 1962. Des d’aleshores es dedicà a l’ensenyament
i a l’atenció de pacients.
Bloc sobre el Professor Fassman |