PERSONATGES IL·LUSTRES DE SORT


MATIES GRANJA
Sort 1840 – Valparaíso (Xile) 1906
Empresari

Va néixer a casa Cota de Sort i després de treballar un temps a Barcelona va arribar a Valparaíso cap al 1862. Va establir-se pel seu compte a Iquique el 1866. La prosperitat dels seus negocis propicià l’obertura de sucursals a Tacna, Arica i Oruruo i una oficina a Valparaíso. El 1870 va liquidar totes les cases comercials per concentrar-se en la nova indústria salnitrera. Fou un dels primers en arribar a la nova ciutat d’Antofagasta. Creà el port de la Caleta del Coloso i construí un ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas que permetia la comercialització del salnitre. Mentrestant anava adquirint terrenys i obrint explotacions i oficines. Disposava de 2.000 treballadors i va aconseguir una producció anual de nitrat de sis milions de quintars.


BONAVENTURA AGULLÓ I PRATS

Sort 1846 – Villareal 1907
Jurista

Cursà la carrera de Dret a Barcelona i obtingué el grau de llicenciat en dret administratiu. Col•laborà al diari de Barcelona La Corona. El 1867 va fundar el diari El Siglo, de Lleida i més tard fou col•laborador del Aquí Estoy, també de Lleida. Va regentar el Jutjat de Primera Instància de Sort. El 1872 fou elegit diputat a Corts pel districte Sort-Vielha. Un cop dissoltes les corts va prendre possessió del registre de la propietat de Ponferrada, després estigué als registres de la propietat del Vendrell, Soria, Falset, Vic, Zamora,…
A Falset va fundar una Institució Lliure de Segona Ensenyança on va ocupar la càtedra de filosofia. A l’Ateneu de Barcelona ocupà la càtedra de Legislació Hipotecària. Va iniciar el Montepío de Registradores i l’organització de la classe de Juntas Regionales, convertint-se en el primer director de dita institució. El 1903 va formar part de la comissió oficial que va redactar les bases d’una nova llei hipotecària.
Va escriure, entre altres:
- Constitución política de los pueblos antiguos. Imp. El Porvenir, Barcelona, 1966
- Ensayo de un compendio de los principios de Legislación Hipotecaria. Madrid, 1879
- Notas políticas. Librería de Rico, Zamora, 1879.


AGUSTÍ COY I COTONAT

Sort 1859 – Barcelona 1920
Eclesiàstic i escriptor

Als 11 anys ingressà al Seminari de Solsona i després passà al de la Seu. És ordenat sacerdot el 1885 als 26 anys. Ocupà alguns càrrecs a la diòcesi fins que va sol•licitar el seu ingrés al Vicariat Castrense, i el 1891 va ser destinat com a capellà militar a un regiment de guarnició a Girona. El 1900 fou primer tinent, el 1911 capellà primer i el 1918 capellà major. Després d’una llarga temporada a Sevilla, estigué destinat a Cuba des de 1895 a 1898, i posteriorment, a Àfrica. El 1914 sol•licità un lloc tranquil i fou destinat a l’Hospital de Barcelona, on fixarà la seva residència definitiva. Morí a Barcelona als 61 anys.
Obtingué diverses condecoracions: la Medalla d’Or pels serveis prestats a l’Associació Internacional de la Creu Roja, la Gran Placa d’Honor de la Creu Roja, la Creu de Primera Classe del Mèrit Militar,...
Conjugà l’estudi de la història i la redacció de monografies locals amb una assídua col•laboració a la prensa regional, especialment a La Vanguardia, El Noticiero Universal,...
El 1976 la vila de Sort li dedicà un carrer de la població.

Principals publicacions:
- Sort y comarca de la Noguera Pallaresa, Barcelona, 1906
- El vino en Cataluña, Barcelona, 1910
- La defensa de la patria, Barcelona, 1910
- Historia de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén o de Malta. Madrid, 1913
- Estudio histórico crítico el nacimiento de San Raimundo de Peñafort. Barcelona, 1914


EMILI RIU I PERIQUET
Sort 1871 – Madrid 1928
Financer, publicista i polític

Va cursar vuit anys d’estudis eclesiàstics al seminari de La Seu, per marxar després a Barcelona on estudià la carrera de pèrit mercantil. Fou redactor de El Diluvio i redactor en cap del Diario Mercantil. El 1896 va marxar a Madrid on fou col•laborador a El Heraldo i El Globo. El 1897 la Compañía Arrendataria de Tabacos el va nomenar inspector de Timbre a Toledo. El 1898 anà a Oviedo com a cap del Negociat d’Inspecció Arrendataria. El 1899 comprà la Revista de Economia y Hacienda, de la qual fou director i fundà la Revista Nacional d’Economia.
Fou elegit diputat liberal a Corts pel Districte Sort-Vielha els anys 1901, 1916 i 1923, on era reconegut pels seus discursos, i senador per Lleida el 1919 i el 1920, dins la Unión Monárquica Nacional; des d’aquests càrrecs treballà activament per millorar les comarques que representava. Fou sots-secretari de Finances el 1910 i vicepressident de la comissió de pressupostos del Congrés, participant en l’informe sobre la transformació de l’impost de consums. També creà l’empresa Energia Eléctrica de Catalunya SA el 1911, concessionària de la conca del Flamisell.
La Plaça Major de Sort portà el seu nom entre els anys 1920 i 1931.


ÀNGEL SERAFÍ CASANOVAS I PUJOL

Sort 1874 – Bassel (Suïssa) 1923
Propietari

Fill d’una família humil, va iniciar els estudis eclesiàstics. Va contreure matrimoni als 19 anys amb la pubilla Agustina Agulló i Pujol, de qui enviudà als pocs anys i que li llegà un important patrimoni. El 1905 es casà amb Librada Aytés i Mir.
Fou el responsable de l’estació meteorològica de Sort entre els anys 1915 i 1917, enviant les dades a la Societat Astronòmica de Barcelona. Durant uns anys visqué a Tàrrega on fou administrador de l’empresa de transport la Hispano Targatina. Fou escollit Diputat a la Mancomunitat de Catalunya el 1921 pel districte Sort-Vielha, formant part de la minoria regionalista i integrant-se a la comissió permanent d’actes. Va morir en un balneari de Suïssa on intentava guarir-se d’una greu malaltia.

El 1925 el poble de Sort el va nomenar fill predilecte de la vila en deixar-li al seu testament els béns immobles que conformaven el seu patrimoni amb la finalitat de constituir una fundació per tal de dotar Sort d’un hospital o d’una escola.
El 1965 es constituí la Fundació Casanovas-Sansa per tal de gestionar la seva herència i la de mossèn Sansa. L’escola pública de Sort i la residència de jubilats porten el seu nom, perquè en el primer cas la Fundació va facilitar els terrenys, i, en el segon, els diners per a la seva construcció.


CARLES POL I ALEU
Sort 1909 – La Garriga 1982
Metge

Estudià a Lleida i es llicencià en medicina a Barcelona, amb Premi extraordinari de carrera el 1933. Fou assistent del Dr. Puigvert i amplià estudis d’urologia a París a l’hospital Necker. S’exilià a Colòmbia el 1938 i s’establí a Bogotà. El 1940 col•laborà en la fundació de l’Instituto Bioquímico, pioner dels Laboratorios Nacionales. Més tard fundà la Industria Nacional de Ampolletas i també va ser un dels fundadors de la Cambra de Comerç de les Amèriques a Miami, de la Cambra de Comerç Hispano Colombiana, de les quals va ser el primer president, i de l’Escola de Visitadors Mèdics de Bogotà.
Des del punt de vista professional, es va preocupar per l’elaboració d’antireumàtics i per la microcirculació. Va col•laborar amb les Revistes Mundo Médico i Tribuna Médica, de Bogotà i MD de Nova York. Tornà a Catalunya el 1980.
Va fer donació a la seva vila natal de l’altar major de l’església i de l’aparell de cinema el 1955, i Sort el va nomenar fill predilecte i li va dedicar un carrer. Li van ser atorgades la Gran Cruz de Isabel la Católica i la de Comendador del Mérito Civil.


JOSEP MIR I ROCAFORT (Fassman)
Sort 1909 – Barcelona 1991
Psicòleg i parapsicòleg

Dotat des de la infància amb el que es coneix com percepció extrasensorial, començà des de molt jove a investigar els fenòmens parapsicològics, realitzant els seus primers estudis i experiències en aquest camp a Perpinyà i París. El seu extraordinari poder de suggestió li va permetre dominar molt aviat les tècniques de la hipnosi, que va exhibir durant dues dècades en espectacles que li donaren fama mundial amb el pseudònim de Fassman. Als anys cinquanta aturà la seva carrera per estudiar psicologia a la Universidad Latino Americana de La Habana, on rebé el doctorat el 1962. Des d’aleshores es dedicà a l’ensenyament i a l’atenció de pacients.
Creà el sistema de “Dinàmica Mental Aplicada” fundant instituts a Amèrica i Barcelona, deixant un important nombre de deixebles que continuen impartint les seves ensenyances. Fou president d’honor de l’Instituto Ecuatoriano de Investigación Psicológica i membre de l’Associació Nacional d’Instructors d’Hipnotisme d’Estats Units.
La devoció del profesor Fassman pel seu poble feia que parlés de Sort en totes les entrevistes que concedia i en les conferències en les quals parlava de la seva vida.
Així, la satisfacció més important la rebé l’any 1980 quan fou nomenat fill il•lustre de Sort i tingué l’oportunitat d’inaugurar un carrer amb el pseudònim que li havia donat fama.

Bloc sobre el Professor Fassman
NOTA: Informació extreta del catàleg de l’exposició Qui era...? Galeria de pallaresos organitzada per l’Arxiu Històric Comarcal de Sort, el 1999.